L’alumna NORA MARCO guanya el Premi Sambori de l’Horta Nord.
Tenim una molt bona notícia que compartir! La nostra alumna Nora, de 2n d’ESO, ha guanyat el premi del 1r cicle d’ESO en la fase comarcal del Concurs de Narrativa Escolar Sambori.
El diumenge 19 d’abril va tindre lloc l’entrega de guardons del 28é edició del concurs de literatura en valencià.
Aquest reconeixement premia la seua creativitat i la seua qualitat a l’hora d’escriure en la nostra llengua. Per a nosaltres és un orgull veure com els nostres alumnes gaudeixen de la literatura i s’animen a crear les seues pròpies històries.
Des del col·legi volem donar-li l’enhorabona a la Nora i a la seua família per aquest guardó tan merescut.
EL TRAJECTE D'UNA HISTÒRIA
Hi ha històries que només duren el temps d’un trajecte.
Històries que mai s’acaben però finalitzen en algun moment.
Puge a l’autobús contemplant les cinc persones que hi ha. Només cinc. Hui està
buit. Cinc persones amb distintes històries que tan sols un bon observador pot
desxifrar.
Vaig agafar l’autobús a la parada del costat de l’església i amb mi pujava una
senyora molt major. Monyo completament blanc. Mans arrugades com les panses i
un collar amb la foto del seu home. Difunt fa anys.
L’autobús para en la parada de l’escorxador.
Ningú baixa.
En el seient rovellat del fons veig un home. Jove. Vivia a Massalfassar. A pesar de
la seua edat li faltava monyo. Càncer. Una cruel malaltia que no s’apenedeix de
llevar vides. Forada a les persones com el mateix corcó.
L’autobús para en la parada de Massalfassar.
Ningú baixa.
Al seient de davant, un bebé. Acabat de nàixer. Amb el cordó umbilical sense tallar,
eixint li per la finestra com si fora un catxirulo. Nascut a l’hospital de València. Tenia
el monyo intens, tan negre com el petroli.
L’autobús para en la parada de València.
Ningú baixa.
En un seient prou allunyat del fons s’asseu una xiqueta. Té dotze anys. Vesteix amb
una malla de competició. Companyia acrobàtica de Godella. Va tindre un accident
fent la seua última acrobàcia.
L’autobús para en la parada de Godella.
Ningú baixa.
Agafat a la barana i de peu, un home. Nadador professional però amb problemes
d’asma. Corpulent i amb set tatuatges al braç dret. No du inhalador. Mira per la
finestra, despreocupat i amb ganes de saber què passarà.
L’autobús para en la parada del cementeri.
Tots baixen en companyia meua: la mort.
Nora Marco, 2026
