Mes de Mayo

Des de fa segles l’Església Catòlica ha dedicat tot el mes de maig per a honrar a la Mare de Déu. És considerat com un temps especial per a establir una relació més personal, més íntima, amb María.

Sant Felip Neri, en el segle XVI, a Itàlia, va ser l’iniciador del Mes de Maig dedicat a María, amb el costum de convidar als joves a cantar, portar flors i oferir sacrificis a la Verge.

Al llarg d’aquests dies, els nostres alumnes, acompanyats pels seus tutors i mestres de Religió, han viscut de manera especial aquest mes dedicat a María, coneixent-la millor i fent-la més present en les seues vides.

María era una dona de profunda vida d’oració, sempre vivia prop de Déu. Era una dona humil, senzilla, generosa, s’oblidava d’ella mateixa per a donar-se als altres; tenia una gran caritat, estimava i ajudava a tots per igual; era servicial, atenia a Josep i a Jesús amb amor; vivia amb alegria; era pacient amb la seua família; sabia acceptar la voluntat de Déu en la seua vida.

Durant aquest temps, els alumnes s’han acostat a la Verge, en un racó especial que hem preparat per a ella, a saludar-la i fer-li una ofrena de flors que han portat amb molt d’afecte. Aquest moment significatiu que han viscut, comença amb una oració en la qual ofereixen a la Verge tota la seua vida, les seues alegries, les seues preocupacions, les seues famílies… i continua amb cants, una oració en silenci amb una ofrena personal i l’ofrena floral. Sens dubte, és un signe que els ha ajudat a tindre a la Verge més present durant tot aquest mes.

Al mateix temps, el treball d’aula també ha ajudat a tindre present a la Verge. Han aprés noves oracions i nous cants, que han recitat i cantat amb alegria i devoció. També s’ha tractat de conéixer i aprofundir en com María es va comportar en diferents moments de la seua vida (l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, la Presentació de Jesús en el temple, Jesús perdut i trobat en el temple, les Noces de Canà o María al peu de la Creu), quina va ser la seua reacció davant aquests esdeveniments. Això s’ha treballat associant aquests moments a diferents emocions, tenint en compte la realitat, maduresa i situació de cada grup.

Ha sigut un temps molt bonic que esperem que haja servit perquè els nostres alumnes miren a María com una Mare, a la qual puguen explicar-li tot allò que els ocórrega (el bo i el dolent), que sàpien acudir a ella en tot moment i confiar plenament en ella.

Totes les gràcies que Jesús ens dóna passen per les mans de María i és ella qui intercedeix davant del seu Fill per les nostres dificultats. Imitar les seues virtuts és la millor manera de demostrar-li el nostre amor.